sempre, sempre, sempre.

dissabte, 4 de desembre del 2010

III

Sas que va venir no abans daixo? aquella nit... França, tothom rient de les bromes del Juarez i tu i jo a la finestra, amb la radio i les seves interferencies.. escoltant un partit, sense saber que era linici de la nostra unio de veritat.. Que fort laura.. quant de temps de tot allo...


I despres.. al maig..
El nou dream team! I aquell misatge que vam guardar als nostres mobils durant tant temps.. Aquella nit va ser realment la més gran que he viscut fins ara, potser per ser la primera.. potser per el gol de belleti.. potser per moltes coses, pero la guardo al cor, i al seu costat estas tu.. Perque no hi ha un record barça que no estigui relacionat amb tu.. Se que vam saltar a la vegada, quan belleti va xutar sense angle.. se que vam plora, somriure, cridar.. se també, que no vam ser les uniques.. Per Laura, jo vaig somriure per les dos, i tu estic segura que també. La felicitat blaugrana compartida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada